La primera agrupació de Joventuts Socialistes es va crear el 27 de setembre de 1903 a Erandio, Bilbao, amb prou feines 10 dies després que Tomás Meabe, fundador de l’organització, escrivís en el periòdic “La lluita de classes” un editorial titulat “Rumbs”, en el qual parlava sobre la necessitat de crear una organització de joves inspirada en les Joves Guàrdies Socialistes de Bèlgica, primera organització socialista juvenil.

La creació d’agrupacions per tot el nord va ser immediata, especialment a les zones mineres o industrialitzades, a les grans ciutats, i a les capitals neuràlgiques del moviment obrer. Però el naixement de Joventuts Socialistes d’Espanya, tal com avui la coneixem, va tenir lloc amb la celebració a Bilbao, del 14 al 16 d’abril de 1906, d’un congrés en el qual es va aprovar la constitució de la Federació Nacional de Joventuts Socialistes Espanyoles.

En 1908 es va celebrar l’II Congrés Federal, que va servir per asseure les bases ideològiques de l’organització. Així, a més de l’antimilitarisme, que va inspirar la creació de l’organització, s’aproven resolucions que mostren la preocupació per l’educació i la formació, o un incipient feminisme, que porta a admetre la creació de grups femenins dins de les Joventuts Socialistes.

Entre 1908 i 1919 es produeix un espectacular creixement de l’organització, i es creen agrupacions al llarg de tota la geografia espanyola, però la constitució en 1919 de la III Internacional, i la definició política de Joventuts Socialistes a favor d’aquesta, enfront del PSOE, que en congrés extraordinari va decidir mantenir-se en la II Internacional, marca una ruptura que va cristal·litzar en 1921, quan un Congrés extraordinari va decidir, amb una minsa diferència, integrar l’organització en el recentment creat Partit Comunista Obrer Español, per construir la Federació de Joventuts Comunistes.

No seria fins a 1925 quan un grup de joves va decidir reorganitzar les Joventuts Socialistes amb la celebració de l’I Congrés Nacional de JSE, denominat com el de la refundació, que també va decidir la reincorporació al PSOE. Va començar així una nova etapa caracteritzada pel baix perfil polític de les Joventuts Socialistes, molt controlades per l’adreça del PSOE, que temia que es repetís l’esdevingut en 1921.

L’III Congrés Nacional de les JSE, celebrat al maig de 1929, va marcar un gir en els posicionaments polítics de l’organització, que s’atreveix a esbossar un programa polític i reivindicatiu propi, que es consolidaria al congrés celebrat en 1932.

Amb la caiguda de la dictadura s’obre a Espanya un procés revolucionari que desemboca en la proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, que suposa un espectacular creixement de l’organització, que passa dels 1.500 militants al Congrés de 1929 a 12.000 al seu Congrés de febrer de 1932.

El Congrés de 1932, d’altra banda, seria la palanca d’impuls definitiu a l’organització. Es recull tot un seguit de resolucions, en la pràctica un programa d’actuació reivindicativa en tots els ordres, juntament amb una anàlisi seriosa de la situació política i econòmica. A més, també es van fixar les normes per crear les milícies Socialistes (grups que contrarestaven els atacs mediàtics i públics de la dreta, mitjançant la difusió i explicació dels projectes duts a terme pel Govern de la República).

El V Congrés de les Joventuts Socialistes d’Espanya es va celebrar a l’abril de 1934, i en ell es tria una nova adreça, que va propiciar la unificació, en 1936, de les Joventuts Socialistes d’Espanya i la Unió de Joves Comunistes d’Espanya, sota la denominació de Joventuts Socialistes Unificades (JSU), i amb Santiago Carrillo com a Secretari General.

Però el 14 de Març de 1939 joves socialistes de tota l’Espanya Republicana es van reunir a Madrid i van decidir reconstruir la Federació Nacional de Joventuts Socialistes, després que les Joventuts Socialistes Unificades destituís a tots els dirigents contraris a la seva radicalització i el seu pas al Partit Comunista.

Després de la guerra civil, amb la majoria dels militants en l’exili, a la presó, o vivint en la clandestinitat, va haver-hi diversos intents de reconstituir l’organització des de l’exterior, però seria a l’abril de 1945 quan es va celebrar a Tolosa de Llenguadoc un Congrés en el qual es va decidir la constitució d’una única Federació de JSE, amb seu en aquesta ciutat francesa.

La reorganització a l’interior va ser més dura a causa de les condicions de persecució i extermini de tots els militants d’esquerra que no van poder sortir d’Espanya. Els primers contactes organitzatius van tenir lloc a les presons i camps de concentració, i en realitat van ser joves socialistes els que van assumir la gran tasca d’agrupar, reconstruir i mantenir viva la flama de l’organització socialista durant tota l’etapa de la Dictadura.

A principis dels anys 70 els militants a l’interior comencen a prendre un protagonisme que es consolida a partir de XI Congrés, celebrat a Lisboa en 1975. El 19 de Febrer de 1977 Joventuts Socialistes d’Espanya es converteixen en una organització legal, i al setembre d’aquest mateix any se celebra, sota el lema “Fem Créixer el Socialisme”, el XIII Congrés de les JSE, en el qual es realitza un gran esforç per adequar l’organització a una estratègia marcada per la realització d’una política específicament juvenil. La Carta Constitucional de la Joventut, en la qual es recollien les reivindicacions juvenils que es pretenien incorporar en la Constitució, que per aquell temps es va començar a elaborar, va suposar el referent polític de Joventuts Socialistes.

La victòria del PSOE a l’octubre de 1982, va anar per als joves socialistes un moment de gran esperança i il·lusió, però també va provocar moments de tensió en el si de l’organització, que no sempre es va mostrar d’acord amb les decisions preses des del Govern.

Van seguir anys d’intensos canvis tant en el polític, com en el social, i Joventuts Socialistes va haver d’adaptar el seu ideari polític a les noves necessitats socials que anaven sorgint.

A principis dels 90, la desmobilització de la joventut, i el gir cap a la dreta experimentat pel vot jove van marcar la necessitat de plantejar un canvi organitzatiu que servís per obrir-se a la joventut. Al congrés de 1993 es van posar les bases d’aquest canvi, que es va materialitzar en el celebrat en 1996, on es van establir noves formes de treball, presidides per la necessitat d’atacar frontalment el conservadorisme, promoure les opcions dels joves, i implicar-se directament en el debat de la família socialista.

Aquesta línia de renovació, i de major implicació de l’organització en aquells fòrums en els quals els joves estaven presents, especialment el CJE, es va reforçar a partir del XXI Congrés, celebrat en 2000. Aquest congrés, a més, va portar amb si un canvi en les relacions de Joventuts Socialistes amb el PSOE. Joventuts Socialistes tornava a participar en els òrgans de decisió del Partit amb veu i vot, la qual cosa ampliava la capacitat de l’organització per fer-se sentir, i al mateix temps traslladar la veu dels joves al Partit.

D’aquesta manera es va imposar un model de treball, que segueix vigent, en el qual els joves socialistes han consolidat el seu paper com a intermediaris entre el PSOE i els joves, i viceversa. Un període que ha estat marcat per la presència dels joves socialistes al carrer, a les universitats i centres d’educació secundària; per una activa participació dins del moviment associatiu juvenil, la col·laboració amb els moviments socials, i una intensa activitat política, que ha permès traslladar les inquietuds dels joves i els seus problemes als principals àmbits de decisió del Partit, i transformar-les en compromisos, i finalment en polítiques concretes.